L'emergència mèdica al Pirineu
En l’episodi 43 de l’EMPodCat intentem explicar el xoc fent servir unes infografies de l’equip SMUR dels Marins Pompiers de Marsella que fan servir una bomba d’un camió de bombers, una mànega i l’aigua per fer entenedors els conceptes bàsics del xoc. Molt amablement m’han permès traduir-les i les penjo aquí totes seguides per tenir-les de referència
![Diapo final de la metàfora bomberil del xoc, el text diu: FISIOPATOLOGIA APROFUNDINT UNA MICA... Recordem algunes definicions: TaO2 = transport arterial d'oxigen. És el contingut arterial d’oxigen (CaO2) multiplicat pel cabal cardíac (Q). TaO2 = CaO2 × Q. Q (cabal cardíac) = FC x VS (FC = freqüència cardíaca i VS = Volum sistòlic). CaO2 = contingut arterial d'oxigen (obviem l'O2 dissolt). Depèn de la concentració plasmàtica d’hemoglobina [Hb], i de la saturació arterial d’O2 (SaO2). S’estima com: CaO2 = 1,34 × [Hb] × SaO2 L'ERO2 = és la capacitat d'extracció de l'O2 sanguini pels teixits. La DAV = diferència arteriovenosa d'oxigen. DAV = CaO2 − CvO2. La VO2 = consum d'oxigen. Es pot expressar de 2 maneres : VO2 = Q × DAV (equació de Fick) VO2 = TO2 x ERO2 També podem separar els xocs en 2 grans grups segons mecanismes: Els xocs "quantitatius" = Disminució del TO2 Per disminució de cabal: Xoc hipovolèmic (↘Q) Xoc cardiogènic (↘Q) Per disminució del CaO2 : Xoc hemorràgic (↘Q, ↘CaO2) Intoxicació, insuficiència respiratòria... (↘CaO2) Els xocs "distributius" = Disminució de l'ERO2 Per disminució del to neuroadrenèrgic Per afectació endotelial i/o microvascular Per disminució de la funció mitocondrial De tota manera, aquests dos tipus de mecanismes poden coexistir. Ex: en el xoc hemorràgic, a més de la hipovolèmia, existeix una endoteliopatia.](https://i0.wp.com/emermedpirineus.eu/wp-content/uploads/2025/03/Pour-aller-plus-loin-Catala.png?resize=840%2C473&ssl=1)
Benvinguts a la «Guia per a escèptics de la medicina d’urgències» (SGEM). Un projecte iniciat pel Dr. Ken Milne amb l’objectiu d’escurçar el temps de transmissió del coneixement dels deu anys fins a menys d’un any. Això es fa usant les xarxes socials per a proveir informació basada en l’evidència d’alta qualitat, clínicament rellevant i revisada de forma crítica.
Una de les barreres a aquesta disseminació del coneixement pot ser l’idioma, per això volem traduir SGEM a altres idiomes, com aquí fem en català. SGEM és part del moviment FOAM, educació mèdica per a tothom, a tot arreu i en tot moment.
Us convidem a ser escèptics de tot el que aprengueu, fins i tot si ho heu sentit a la Guia per a escèptics de la medicina d’urgències.
Continua llegint «SGEM en català #232: I el collar se’n va anar… – Gràcies a la infermera de triatge»Presentem un cas clínic que per als àvids lectors del blog del Dr. Smith ha de ser senzill.
Es tracta d’un pacient masculí de setanta anys i escaig que es presenta amb dolor opressiu centretoràcic sense irradiació però amb vegetatisme. Iniciat a les 2 hores de l’ECG mentre carregava caixes al cotxe. En el moment de l’ECG refereix un dolor de 4 sobre 10, havent estat bastant més alt a l’inici. Com a antecedents rellevants trobem HTA, dislipèmia i insuficiència renal.
Tenim un ritme sinusal amb una extrasístole auricular, freqüència d’uns 60x’. Eix del QRS al voltant dels 30°, QRS estret, sense ondes Q patològiques, no signes d’hipertròfia. El QTc és lleugerament allargat. Veiem ondes T negatives a D.III i vF. Les de D.I i vL són desproporcionadament grosses respecte del seu QRS. A V2-V3 l’ST està lleugerament descendit. No compleix criteris de codi IAM* (evidentment tampoc de SCAEST) però sí de IAMO, possiblement de la primera diagonal de la DA)